Que és un dechado
Models de labors o dechados.
Aquí et proposem fer un quadre amb un mostrari de la labors anomenat també, dechado.
Et proposem emmarcar aquesta peça única per poder donar-li una rellevància, que sens dubte li pertoca.
Seguidament, veuràs que per aconseguir que aquesta roba tan senzilla tingui una presència més neta i polida, caldrà que descansi sobre un fondo de paspartú blanc.
A continuació la fixarem sobre aquest paspartú ph neure, amb una cola en esprai.
Finalment i amb molta cura, el mostrari de labors estarà a punt per emmarcar.
Quadres per recordar.
El nostre client ha escollit un marc tallat a mida i lacat de color grana. La intenció és que el color sigui igual que el dels fils del brodat.
Ressaltar i recordar amb el marc, que la labor és d’una nena de només de vuit anys…
S’ha escollit un marc amb un perfil lleuger. Volem que sigui un quadre alegre, allunyat d’emmarcats amb un regust d’antiguitat.
Recuperar les labors heretades, sobre tot les dels infants, és una de les propostes que et fem per a decorar la teva llar.
Probablement les labors que has recuperat necessitin una rentada a mà o blanquejat per esborrar les taques d’òxid i així recuperar l’antiga esplendor.
És així que abans d’emmarcar-les has de rentar amb aigua. Mai ho facis en sec, podrien estripar-se.
A contiuació i amb molta cura has de deixar-les assecar sobre una superfície perquè no es deformin i finalment, un toc de planxa!
Que és un dechado?
En l’àmbit de la costura i les arts tèxtils, el model de labor tèxtil és un drap de tela. Generalment és de lli o cotó. Aquest serveix com a mostrari per practicar, conservar i exhibir diversos tipus de punts brodats principalment amb la tècnica del punt de creu.
Un dechado de virtudes…
El sentit figurat del nom dechado prové del castellà. Atès que el “dechado” és un “model perfecte” a seguir, l’expressió ha transcendit al castellà comú.
Segons la descripció del Diccionari de la llengua espanyola (RAE), sabem que un “dechado “és també un “exemple i model de bones virtuts”. Aquest és l’origen de la frase popular es”un dechado de virtudes”.
Per aquesta raó els mostraris tèxtils podem dir que són el document on es demostrava que les nenes i dones havien après a brodar.
l’Educació infantil.
Les tècniques d’agulla van representar una oportunitat laboral per moltes dones, i els manuals s’enfocaven principalment en la producció per a usos religiosos i per crear els aixovars personals.
A la meitat del segle XIX els dechados es transformen en un element principal del “cucrrículum” per a totes les nenes entre 9 i 14 anys a les escoles públiques.
La pràctica del brodat en la primària, sota la supervisió de les seves mestres, va suposar per les nenes petites una manera d’aprendre a ser polides, mantenir l’ordre i la perseverança; mitjançant els alfabets van adquirir seguretat en la redacció de versos piadosos. A més també van saber elaborar motius religiosos que van servir per demostrar les seves virtuts morals.