Litografia del tramvia blau del Tibidabo.
Et presentem l’ obra de Josep Moscardó estampada en el Taller de La Palmera taller d’art, de Barcelona. Litografia del Tramvia Blau del Tibidabo ha estat impresa sobre paper Somerset 100% cotó de 300 g en 9 Tintes. Edició prova de Taller 1/1 signada per l’artista.
Quadre emmarcat amb un marc decorat amb color or i embellit amb traces vermelloses ja apunt per penjar a la paret.
La plaça del Doctor Andreu un lloc per aturar-se i gaudir de l’entorn.
L’esplanada del Doctor Andreu ens permet aturar-nos per agafar aire i gaudir de la vista. És un lloc pintoresc, transbord entre el Tramvia Blau i l’emblemàtic Funicular del Parc d’ Atraccions.
Refugi de romàntics que escullen el bar Mirablau per albirar la ciutat a la nit o el Merbeyé, la cocteleria que va immortalitzar el compositor Sabino Méndez en sentir “als seus peus la ciutat”.
Una mica d’història.
Tot va començar el 1899, quan el farmacèutic Salvador Andreu va impulsar un projecte d’urbanització de la muntanya, ideant el tramvia i el funicular. La inauguració oficial es va celebrar el 29 d’octubre de 1901, tot i que aquell parc d’atraccions poc tenia a veure amb el que es coneix avui. Unes bàscules automàtiques i màquines de venda de postals eren dos dels principals atractius.
Durant els primers anys ja es van anar instal·lant telescopis i prismàtics. e segon lloc uns gronxadors i jocs de bitlles. Més endavant trionfaràn els miralls i els autòmats. Fins hi tot es va instal·lar una estació de coloms missatgers. Així, tot plegat es combinava amb actuacions de cors, bandes militars o orquestres. Fins i tot es va intentar obrir un casino, però no va fructificar. La classe alta barcelonina era el principal públic durant aquella primera etapa.
A la dècada del 1910 va ser quan el Tibidabo fa fer un gran pas endavant i es va obrir més a tota la població de Barcelona. Aquell mateix any es va construir el carrusel elèctric i, el 1915, arriba el Ferrocarril Aeri, precursors de les grans atraccions que havien d’arribar.
Per saber-ne mes!
Va ser el 1921 quan va arribar un dels emblemes no només del parc, sinó de tot Collserola: la talaia. 50 metres d’alçada per contemplar les millors vistes de Barcelona i que encara es manté en peu. I sis anys més tard es va instal·lar un altre símbol, l’avió, que recreava l’aparell que va fer el primer vol entre la capital catalana i Madrid.
La Guerra Civil i la postguerra va frenar l’expansió del parc i no es van fer noves atraccions fins a finals dels anys 40, com el laberint de xiprers. En esclatar la guerra l’espai es va col·lectivitzar, però després va tornar a mans de la família Andreu, a través d’una societat anònima. Els anys 50 van ser d’èxit i creixement. El Teatre Infantil, el Telefèric, les Olles Voladores o el Castell Encantat són només algunes de les atraccions que van aparèixer. Entre la societat barcelonina es coneixia l’espai com el paradís dels nens.