Totes sóm Rita.
El que volem dir-vos és que totes les persones volem tirar endavant!. Millorar la nostra vida per millorar la dels altres. Santa Rita ho va aconseguir i tots nosaltres també ho farem!
Cada 22 de maig la ciutat de Barcelona recorda a la religiosa que s’alimentava de figues i feia florir els rosers del jardí durant l’hivern. La gran festa de les Roses de Santa Rita aquest any no es podrà celebrar com sempre. És per aquest motiu que us obsequiem amb una petita obra amb roses. Com a homenatge als que creuen en la màgia de les roses que tot ho fan possible. Totes sóm Rita, amb fe o sense, és la voluntat de conservar una tradició ben nostre.
Descarrega’t la postal o passa-la a recollir per Totart.
Busquem l’impossible?.Cóm fer realitat els nostres desitjos i anhels ?. Somiem en tenir aquest impuls invisible que tot ho pot. Però, per a superar els obstacles i assolir els grans reptes, a banda de santes, ens cal la nostra pròpia voluntat. Pareu, penseu i endavant!
Descarrega’t la postal o passa-la a recollir per TotArt.
La festa de Santa Rita
Patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses, és la celebració més concorreguda de la religiositat popular del barri del Raval. El més notable és que aquell dia, milers de veïns acudeixen a l’església de Sant Agustí a venerar les relíquies de la santa i li porten roses, flor que recorda un dels miracles que se li atribueixen, el de fer florir els rosers de l’hort d’un convent a ple hivern.
Alhora, des de primera hora del matí la plaça de Sant Agustí s’omple de parades de roses, estampes i espelmes que els fidels poden adquirir per oferir a la santa. Rita de Cascia va viure entre els segles XIV i XV i va morir un 22 de maig, data que es va establir per a retre-li homenatge. Va ser beatificada el segle XVII, però no va esdevenir santa fins l’any a 1900. La devoció a santa Rita va arribar a Barcelona amb els agustins, que s’instal·laren en un convent del barri de la Ribera.
Més tard, es traslladaren a l’església de Sant Agustí del Raval, on encara avui es custodien les relíquies de la santa. Aquest canvi es va fer arran de la construcció de la Ciutadella després del 1714. Per tant, la festivitat se celebra al Raval des de la segona meitat del segle XV
Diu la llegenda
Que Santa Rita ja volia ser monja de ben jove, però l’obligaren a casar-se i va tenir dos fills. Divuit anys més tard, morts el marit i els fills, va entrar al convent de les augustinianes de Cascia (Itàlia). Al principi no fou ben rebuda per haver estat dona casada. Quan era a punt de morir, va dir a les seves germanes que el seu més gran desig era olorar roses. Era a ple hivern, però baixaren a l’hort i trobaren tots els rosers florits. Ve’t aquí per què és venerada com a patrona dels impossibles.
